Mirallegen els vidres
de la tarda esgotada,
l’aventura possible
del dia s’ha marcit;
un toc fi d’exotisme
acoloreix la barra
del vell bar brasiler
on el temps no ha llanguit.
El verd de l’esperança
és aroma de llima
quan el sucre de canya
ha esdevingut licor;
vull fer la trabanqueta
gosava i decidida,
vestida de somriure,
al vent que bufa amor.
Ofegaré el desert
dintre del rom golafre,
amb lleus gotes de nèctar
de fruits de paradís
transportat per les aigües
de l’ampul·lós Atlàntic
des de les selves verges
i els balls de frenesí.
Mossegaré amb les dents
el cristal·lí del gel
les rodanxes sucoses,
la menta maragdí,
i el trist cor solitari
que duu aquesta hora incerta
en què la lluna dubta
d’il·luminar la nit.
************************************************
Mirallegen els vidres de la tarda esgotada,
l’aventura possible del dia s’ha marcit,
un toc fi d’exotisme acoloreix la barra
del vell bar brasiler on el temps no ha llanguit.
*
El verd de l’esperança és aroma de llima
quan el sucre de canya ha esdevingut licor,
vull fer la trabanqueta gosava i decidida,
vestida de somriure, al vent que bufa amor.
*
Ofegaré el desert dintre del rom golafre,
amb lleus gotes de nèctar de fruits de paradís
transportat per les aigües de l’ampul·lós Atlàntic.
*
Xarruparé amb els llavis la menta maragdí
amb el cor solitari que duu aquesta hora incerta,
en què la lluna dubta d’il·luminar la nit.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 