Estiu

Tinc dins del cor la llavor de l’estiu
servant la joia del més elevat viure,

el mar en ones sencer ve a delir-se,
la nit transpira una essència d’or.

Al seu flanc ros el lleó hi fa vida,
del seu rugit n’emana la calor,

al seu ferm pit les passions hi habiten
i s’hi mantenen en tota estació.

Així llavors i el lleó de l’estiu
servo al meu cor ple de dolls de desitjos,

vessant suor com traspuant amor
de tot l’ardor que al més endins em vibra.

I visc d’aquest desig que em sobreïx
on el cabal de sang hi fa nodrida.

Només em cal que els astres de la nit
tots s’arrenglerin per desterrar ferides.