Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.
I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.
No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.
Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Bon dia.
Em dic Jan
Moltes gràcies per la teva poesia. Estic creant unes arracades amb diferents bivalves i cargols de mar, vull acompanyar-les amb una estrofa o un vers de poemes del mar i m’encantaria poder-ho acompanyar de parts dels teus poemes (degut a l’espai del que disposo) hi esmentaria la teva autoria, per suposat. Ho posaré només en el cas que tingui el teu permís.
Una abraçada
Hola Jan. Podria veure’n un model, de les teves arracades? No me les imagino, ara mateix. Moltes gràcies!
Carme Cabús