Vida sola

Posted on 1 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Embolicada amb tu

com mai no he deixat d’estar-ho,

conscient de la nostra pèrdua,

infeliç i solitària,

cerco de trobar un camí.

Per la meva vida sola,

encara que amb mi et llevis,

amb el meu cos sense espurnes,

fins amb la carència buida

de la felicitat que has estat.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes per a un home, Poemes per als homes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.