Dies sense passió
després del cap de setmana,
reclosa per la pandèmia.
Un bon grau de letargia
en aquest estat no-lliure,
no sé fins a quin pic trist.
La mà vol acaronar,
les puntes dels dits claudiquen
prohibides de tocar.
Un estat mig de presó
en què compta seguir sans,
sense cap expansió.
Mai de la vida hagués dit
que em trobaria travats
tant l’amor com l’avenir.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 