Vessa el cel serenament
càlides gotes petites,
un caliu s’estén arreu
voltat d’una aura blavissa.
Tots els llums ja són encesos,
just a les cinc de la tarda,
avança estacions el tren
traspassant l’hora mullada.
A mi se m’obre un futur,
el somni d’anar a una festa
endins la bellesa antiga
de la ciutat de novembre.
Els llums de cada estació
són alegries enceses
d’un món que a l’uníson viu
amb la meva joia tendra.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 