Cauen les fulles com si plorés
la tardor trista, tota nostàlgia
al vespre quiet d’un temps antic,
groga catifa de sentor càlida.
*
Plora per mi, per la infantesa
de nítids sons, d’aire diàfan,
cuques de llum, la tendra mare,
i una pau densa ja introbable.
