Enyor de tardor

Cauen les fulles com si plorés

la tardor trista, tota nostàlgia

al vespre quiet d’un temps antic,

groga catifa de sentor càlida.

*

Plora per mi, per la infantesa

de nítids sons, d’aire diàfan,

cuques de llum, la tendra mare,

i una pau densa ja introbable.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.