Daily Archives: 27 Octubre 2020

Tal com m’agrada

En l’àgil tren dins el viu dia
m’escapo sola, tal com m’agrada,
el meu destí és obert i lliure,
em bressa el sol, em consent l’aire.

I tot l’espai és per recorre’l,
ple d’efusió i força sana,
i giro entorn la descoberta
de les persones i l’obra humana.

Penetro endins les portalades
on sempre hi ha remors per mi,
rebo el vigor d’altres contrades,
d’homes i dones que han erigit

recers de somnis i saviesa,
hi estenc la mà i els puc sentir,
així de gran em fan, i immensa
i el millor dono i rebo en mi.

Comiat

No hi soc de ple
dins d’aquest dia,
tardor al pic
en tarda d’àngels,
però el sol no canta
la melodia
de passió antiga,
de roents rajos.
Just de biaix
ve a tocar-nos
com comiat
de vell amic,
la intensitat
dels seus abraços
per un llarg temps
haurà finit.

Atrapades hores

Atrapades hores,
rellotges comptant
l’esfera del temps
a estacions fosques,
mig abandonades
en no-res i broma.
Va avançant el tren
en la tarda closa
de sostre tapat
pel cel que negreja,
gruix que fa coberta
al viure minvat.

Sol de biaix

Sol de biaix
en la lleu tarda,
el seu clamor
ens abandona,
anem colgant-nos
en l’hora fosca,
sumida i orca
d’hivern al pic.
Gira la terra,
toquen els rajos
just de gairell,
com qui se’n va
a altres països
i ens deixa tristos,
enyorats, minsos,
fins al tornar.