Clou la nit
l’hora més ciutadana,
llums encesos
en globus de claror,
es manté
la passió a l’aire,
negra seda
sospesa en el fulgor.
Un vell somni,
la Rambla engalanada,
de nit dolça,
de silenci difós,
El present
duu la Història engalzada,
lluita indòmita,
de llibertat i ardor.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de ciutats, Poemes de la pàtria
Somoc la meva ànima
ja dins la tardor
primerenca encara.
*
Un sol enganxat
d’últims de setembre
sota un cel de grana.
*
S’acota aquest temps
i la meva vida
pren una nova ànsia.
*
Cercar horitzons,
savieses altes,
moure emocions.
*
Trobar nous calius
de sentiments vius
d’escalfor humana.
*
Potser un revulsiu
que trenqui el contínum,
fulgència estrenada.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 