Estranyament,
segueixo en aquest món,
sense sentit,
sense que ningú em vulgui,
en un estrat
tan inert com inútil,
abandonat,
ignot del que és amor.
Estranyament,
tinc parada la mà,
d’on s’ha escolat
el secret de la vida,
la van fregant
les estacions de l’any.
D’avenir incert,
la sang va bombejant.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 