
En un pla de temps
del tot aliè al meu,
rectangles d’arestes
al no-res sospeses,
existia algú
observant-me els passos,
ben conscient de mi,
jo closa en l’absència.
*
En un moment àvol,
quan jo divagava,
comprava regals,
tiquets de teatre,
va profanar l’àmbit
on jo habitava
i em va prendre l’or,
monedes corrents
*
que col·leccionava,
i va deixar feixos
desfets de deixalles,
de capses obertes,
com jo esgarrifades.
Així he sabut
una altra vegada
la fragilitat
de la meva casa,
*
del meu cos frangible,
de la por estancada,
de la solitud,
pura bufetada,
que tot pot ser pres,
tot arrabassat
sense cap entranya,
que cal defensar-se,
*
no pas viure als llimbs,
sinó amb vigilància.