Resplendeixen belles darreres poncelles,
les fulles dels arbres, carícies d’amor.
La mar duu prisada l’aigua immaculada
per un vent que dansa galant i olorós.
Regalima el sol fruïció daurada,
ardor que ens abasta amb roja passió.
I és aquest setembre d’estiu que s’absenta
qui amb esplendor ens dreça a transformació.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 