Anorreament

Tu ets el fracàs estrepitós de la meva línia

de vida. Amb tu tot hauria estat justificat,

el dolor, la solitud, la violència, les pèrdues

de l’amor. Però el teu odi s’ha alçat davant la meva

indefensió, anorreant-me. I no em resta sentit a la vida,

que passa plena de la incomprensible malvestat

del teu carnatge. He bifurcat el camí

des d’on cremava l’horror, i soc en un rail

estèril, vulnerable, al corriol de l’extinció.