Daily Archives: 17 Setembre 2020

Mar

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Mar sens principi ni fi,

jo m’endinso en la teva aigua,

i és tan tendra l’abraçada

que et sento extensió de mi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar

Mar d’encanteri

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

No puc allunyar-me, mar,

de la teva vora ardida,

artista del fulgurar,

creadora de delícia.

*

Duus la profunda carícia

d’un vent de passió densa,

amb qui dansa la teva aigua

lluentada pel sol verge.

*

I jugues a engalanar

la platja on tan dolça arribes,

al confí del teu embat,

brodat de gràcia infinita.

*

Ens mostres com un secret,

un instant, un verd de perla

al rodol de la teva ona,

amb què acarones la terra.

*

Ets encanteri vessat

que del firmament suscites

formosor, immensitat,

tot el poder de la vida.

*

Eternament ens bressoles

en els somnis que ens ofrenes,

encisats de blavor pura,

amarats de joia encesa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars

Setembre

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Resplendeixen belles darreres poncelles,

les fulles dels arbres, carícies d’amor.

La mar duu prisada l’aigua immaculada

per un vent que dansa galant i olorós.

Regalima el sol fruïció daurada,

ardor que ens abasta amb roja passió.

I és aquest setembre d’estiu que s’absenta

qui amb esplendor ens dreça a transformació.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars

Sol de setembre

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Sol de figues i raïm,

vessant com suc que s’escampa

damunt la pell ben morena

de tant estiu que et traspassa.

*

El vent ve en ones suaus

del color lluent dels pàmpols

amb una passió latent

de densa polpa escarlata.

*

I piques com si de grana

fossin els teus rajos rojos,

amb la sentor de la vinya,

amb el sabor dels seus mostos.

*

Duem la marca a la pell

de la teva obra d’orfebre,

filigrana sumptuosa,

maduresa de setembre.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol

Fill

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Isaak Tartakovsky

Quin odi t’han inoculat

aquells que havien d’estimar-te.

Pobre noi, fill arrabassat

de les mans de la teva mare.

*

I quin sacrifici sagnant

no t’han obligat a cometre.

Ara ja ets com ells, dominat

per la culpa i per la condemna.

(Acte primer)

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes d'una mare, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Anorreament

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Tu ets el fracàs estrepitós de la meva línia

de vida. Amb tu tot hauria estat justificat,

el dolor, la solitud, la violència, les pèrdues

de l’amor. Però el teu odi s’ha alçat davant la meva

indefensió, anorreant-me. I no em resta sentit a la vida,

que passa plena de la incomprensible malvestat

del teu carnatge. He bifurcat el camí

des d’on cremava l’horror, i soc en un rail

estèril, vulnerable, al corriol de l’extinció.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols