S’accelera el temps al mes de setembre,
el sol lluu encara amb força d’estiu,
muda la consciència del món en essència,
són dies comptats nuats al fruir.
S’empenyen les fites, activitats dites,
i a l’horitzó es clissen petges a desdir.
Volem retardar el fred que s’acosta,
però el temps al seu pas ens atraparà.
*
Vindrà la tardor de pluja, sol, boira,
i després l’hivern s’ensenyorirà,
vindrà la nostàlgia de l’estiu de somni
com una quimera inserida endins
que es farà real quan la terra rodi
el seu temps indòmit en dies i nits.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 