Atzar

Posted on 5 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Plena encara de roses

he esgotat els misteris,

just resten moments grats

dels meus quotidians dies,

sens parlar d’alegries,

amb l’equilibri a mitges,

ja enderrocats els mites,

tot invocant l’atzar.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols, Poemes sobre la vellesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.