Aliena

Estant amb tu tenia un dolor de lleopard.

L’olor del teu cos s’esbravava just fins arribar

a mi, en l’angle on et circumdava, i et robava

el contacte, la gènesi del moviment,

la rojor dels llavis, l’ombra del cabell sobre el front,

el privilegi d’estar al teu costat, sota la teva mirada,

el naixement del pensament. A cada pas que feies

els músculs del teu cos s’estremien, i tot l’aire

de la vida requeia en tu, que el somovies

i l’escampaves. Fora d’això, no quedava res,

només el desig despullat de tu i aquella passió

atuïdora. Les conques de les teves mans

feien rodar tot un món, on jo restava al marge,

com un ésser expel·lit per desvalorament.

Aliena del teu anhel, cap dels teus focs

no em tocava, en mi mateixa en cremava.

A les nits plorava com si la vida m’hagués

desassistit. Així sentia el teu rebuig per mi.