Estant amb tu tenia un dolor de lleopard.
L’olor del teu cos s’esbravava just fins arribar
a mi, en l’angle on et circumdava, i et robava
el contacte, la gènesi del moviment,
la rojor dels llavis, l’ombra del cabell sobre el front,
el privilegi d’estar al teu costat, sota la teva mirada,
el naixement del pensament. A cada pas que feies
els músculs del teu cos s’estremien, i tot l’aire
de la vida requeia en tu, que el somovies
i l’escampaves. Fora d’això, no quedava res,
només el desig despullat de tu i aquella passió
atuïdora. Les conques de les teves mans
feien rodar tot un món, on jo restava al marge,
com un ésser expel·lit per desvalorament.
Aliena del teu anhel, cap dels teus focs
no em tocava, en mi mateixa en cremava.
A les nits plorava com si la vida m’hagués
desassistit. Així sentia el teu rebuig per mi.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 