Onades del meu temps s’agiten
si el remoc amb els braços com ales
a la meva voluntat i ritme,
amb l’esforç de moure un aire estàtic,
a cops dens, fred, sòlid, calorífer
on sovint les ales pesen massa,
a voltes se senten esquifides
i aleshores ve un ofec que esclafa.
El coratge és sempre indefugible,
i ajuda a empentar l’aire compacte
la buidor propensa del meu viure,
ara transformada en aliada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 