Vares altes de les flors
que floreixen de les tiges,
s’obren els colors al sol,
pètals com ocells que migren.
El verd aquós de les fulles
alçades al vent que vibra
porta l’olor i la textura
de l’aigua lunar on viuen.
Un hàlit exuberant,
tan delicat que fascina,
entre el rosa expectant,
el blau dels astres i el lila.
Floració i abundor,
fosforescència infinita
dins la bellesa exultant
d’un univers que és finible.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Benvolguda Carme,
gràcies pel teu poema sobre les flors. És el primer que llegeixo de la teva obra ja que no la coneixia. El vaig trobar buscant poemes sobre flors per posar en la introducció de un recull de fotografies que he fet de flors de Collsuspina i el teu és el que posaré.
Espero continuïs escrivint coses boniques.
Rosa Maria
Soc professora jubilada i faig una exposició de quadres que he pintat a l’oli i m’agradaria acompanyar-los d’un poema escaient. El teu poema fosforescència em va fantàstic per un dels quadres.
Gràcies per la teva generositat en compartir-los. Enhorabona, tots són molt bonics.