Univers

dona 000 noia nit lluna

Somnàmbula del no-res,
sola en l’aire que aleteja,
de la terra en trec viu nèctar,
del sol, companyia ardent.

En la fondària del mar,
dins l’aigua ombrívola i densa,
soc un ésser sol que es bressa
en mil·lennis ancestrals.

Dreçada en la llum de lluna
com un planeta que gira
soc la força més amiga
de l’univers que m’ha alçat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.