Estirp

Posted on 28 Juny 2020 | 1 comentari

Christian_Krohg-Mother_and_Child_-_Google_Art_Project (1)

                                          Christian Krohg

En el camí de la vellesa
vaig transformant-me lentament,
ja he espigat la jovenesa
en el meu fill, bellesa ardent.

I quants anys fa que estreno dies
i arpello ferma en el forment.
En el corrent que em serva i guia
faig esclatar focs a desdir,

em mantinc tesa en els anhels
mentre el meu cos va decandint.
I infantant he obert futur

en l’estirp que d’antic em dreça.
Tant l’avenir com la bellesa
ja tinc resolts. Resta fruir.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes sobre la vellesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Estirp”

  1. Clara Cassanyes's avatar Clara Cassanyes | 19 Abril 2021 a les 10:31 | Respon

    Gràcies per la teva poesia. M’ha encantat el teu poema “Estirp” i el copiaré per felicitar els 80 anys de la meva mare, tot indicant-ne l’autoria. Clara

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.