Daily Archives: 28 Juny 2020

Estirp

Christian_Krohg-Mother_and_Child_-_Google_Art_Project (1)

                                          Christian Krohg

En el camí de la vellesa
vaig transformant-me lentament,
ja he espigat la jovenesa
en el meu fill, bellesa ardent.

I quants anys fa que estreno dies
i arpello ferma en el forment.
En el corrent que em serva i guia
faig esclatar focs a desdir,

em mantinc tesa en els anhels
mentre el meu cos va decandint.
I infantant he obert futur

en l’estirp que d’antic em dreça.
Tant l’avenir com la bellesa
ja tinc resolts. Resta fruir.

Univers

dona 000 noia nit lluna

Somnàmbula del no-res,
sola en l’aire que aleteja,
de la terra en trec viu nèctar,
del sol, companyia ardent.

En la fondària del mar,
dins l’aigua ombrívola i densa,
soc un ésser sol que es bressa
en mil·lennis ancestrals.

Dreçada en la llum de lluna
com un planeta que gira
soc la força més amiga
de l’univers que m’ha alçat.

Mil·lennis

animal marí extingit

Mar feliç de dia d’estiu,
d’or el sol trena una xarxa
en el teu cos de delit.

Quants éssers has acollit
dins el teu cos de fragància
ja per sempre extingits.

Ja veus, avui som nosaltres,
d’uns mil·lennis esborrables,
qui fendim el teu esperit.

Anhel

mar petjades sorra

Camins de bosc ombrívols i feréstecs
s’obren obacs entre pins i fullasses,
travesso en tren tota la serralada
un jorn de juny de ple sol amarant.

Em crida el mar amb la seva immensa aigua,
inabastable, al seu fons de frescor,
una quimera entre calor daurada
i terra ferma d’una fosca verdor.

El mar absort en ell mateix, carícies
de transcendència, fonda impressió,
sensació de festa de la vida,
mar anhelat, la completa esplendor.

Ningú

noia de nit ombra i globus

No soc ningú
sota el sol de l’estiu.
Trio camins
que vull vitals, feliços,
moc energies,
bellesa que destrio,
i passa llis
cada un dels dies meus,
només que jo
l’empelto de volença.
És solitud
tota ben recoberta
d’un benestar
que senzill m’embolcalla.
No soc ningú
si no sento en fondària,
ja vertical,
sensorial i ufana.