Sostingut

Posted on 6 febrer 2020 | Deixa un comentari

do sostingut imatge

M’aguanta el plor la inèrcia del viure,
el moviment, que no deixo aturar-se,
tot se sosté, entretingut i minso
sense batec, amb tota arrel truncada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.