
Declina el dia entre blaus i grisos,
núvols al cel, cabretes banyudes,
cap a ponent l’horitzó una línia
de roig roent ferint la foscúria.

Declina el dia entre blaus i grisos,
núvols al cel, cabretes banyudes,
cap a ponent l’horitzó una línia
de roig roent ferint la foscúria.
Publicat dins de Poemes de la tarda

Corre el flux tan costós de Nadal
sec, feixuc, on hi soc atrapada,
jorns amb fèrula d’una estretor que escanya,
sostre baix amb una ànsia ofegant.
Just a casa la solitud s’inflama,
no per llums ni cap sentor de festa,
el desert que a l’exterior s’escampa
pinça el cor, tenalla la consciència.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de Nadal, Poemes ombrívols

Ja s’ha fet nit a les sis de la tarda,
van passant llums i arbres de Nadal,
anem parant a estacions callades,
tots el rellotges són més lents i esmussats.
Se’ns enduu el tren tot lleuger i arrauxat
amb un saber de camí conegut,
mig buit aquests fal·laços jorns de festa
desgavellats, repetitius i eixuts.
Publicat dins de Poemes, Poemes dalt del tren, Poemes de Nadal