Corre el flux tan costós de Nadal
sec, feixuc, on hi soc atrapada,
jorns amb fèrula d’una estretor que escanya,
sostre baix amb una ànsia ofegant.
Just a casa la solitud s’inflama,
no per llums ni cap sentor de festa,
el desert que a l’exterior s’escampa
pinça el cor, tenalla la consciència.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 