Daily Archives: 4 Octubre 2019

Després de l’Índia

Fotos Índia 1 a 28 agost carme lotus fornícula 000000

Com recuperaré el meu ésser més íntim,
esgotada a un país de brutors i somriures,
com alçaré el meu àlgid desig en terra meva
on em refaig molt lenta, on quan arribo em tanca

la solitud cruenta com una mort petita
dissolta en el vell magma d’essència que m’amara,
una mort que esterreca punxada dins del cor
enmig del temps que passa, on no aprofito el sol.

Com tornaré a aixecar-me després d’aquest viatge
en què l’ànima meva ressorgia i vibrava
en l’esdevenidor i també en altres ànimes.

Com podré jo afrontar aquesta gran fugida,
aquest retorn a casa, on qualitats intrínseques
del tot vigents i vives són inutilitzades.

“Vi de solitud”, d’Irène Némirovsky

irenenemirovsky

Irène Némirovsky va néixer a Kiev, Ucraïna,  l’any 1903 i va morir el 1942 a camp de concentració d’Auswitchz, quan només tenia 39 anys. El seu pare era un jueu ric, i la seva mare pertanyia a l’aristocràcia ucraïnesa, una classe decadent i arruïnada.

Va ser educada per una institutriu francesa, cosa que va fer que per a ella el francès fos com una altra llengua materna. I des dels 16 anys va viure a París, motius pels quals va escriure la seva obra en francès.

L’any 1929, a l’edat de 26 anys, Irene Nemirovsky publica a París la seva primera novel·la de les 13 que havia de publicar en vida i comença la seva carrera literària. Ràpidament esdevé una escriptora cèlebre i es comencen a adaptar algunes obres seves al teatre i al cinema.

El 1939 els nazis ocupen París. El 13 de juliol del 1942 els nazis detenen Irène Némirovsky i seguidament és deportada a Auschwitz, on és  assassinada un mes més tard.

La seva obra Vi de solitud es considera la seva obra més autobiogràfica de l’autora, i tracta de la seva vida d’ençà que era una nena de 8 anys fins a la majoria d’edat.

L’obra comença el que semblaria un retrat costumista d’una família burgesa. La primera imatge que l’autora ens presenta és la de la família asseguda al gran balcó un vespre d’estiu ple d’olors, davant el riu Dnièper, en un entorn de paradís.

Però just a la 3a pàgina ens adonem de la mena de relacions que s’estableixen dins d’aquesta família, i de cop se’ns gela la sang. Perquè aquí ja es manifesta la repulsió que la protagonista, Hélène, una nena de 10 anys, sent per la seva mare.

A partir d’aquí, comprendrem de seguida què és el que Irène Némirovsky ens vol explicar a la seva obra, que és aquesta angoixa asfixiant d’aquesta nena en aquesta família, i l’odi que va covant per aquesta mare per a qui és una molèstia i de qui no s’ocuparà mai, i a qui sempre apartarà del seu costat.

Vi de solitud també hi sentirem el batec d’aquesta Europa decadent de la primera meitat del segle XX. Una Europa que va de dret a la seva pròpia autodestrucció i que acabarà amb guerres monstruoses i milions i milions de morts.

Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/144832/_vi-de-solitud_-una-lectura-imprescindible-per-descobrir-l_escriptora-irene-nemirovsky-