I va desfilant el temps
mentre travessem l’espai
al ritme d’un trot de tren
que s’atura a estacions caldes.
En un estiu de cocció
no hi ha futur, només ara,
el temps fa tan sols d’actor
que es mou dins el seu teatre.
Curts pensaments, curt volar
d’una destinació a una altra,
entre claudàtors va el temps,
clos en la roba suada.
Vinc de moros i cristians
i la calor no em fa petja,
m’acompanya, és a les mans
com qualitat vital meva.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Esplèndid dia d’acaballes de juny,
començo a viure al tombant de la tarda
si viure és fruir i estimular-se
i posar en doina la sensorialitat.
Ve Sant Joan ple de focs i d’ofrenes,
jo, com tants anys, no tinc ball ni Revetlla
i resto sola enmig la nit i els astres
en el rodar de l’estiu que s’abranda.
Sola i potent per encalçar el temps nou
tota la festa la faig per mi mateixa,
m’agrada l’àmbit on la vida em sustenta.
I com cada any crec que és provisional
que l’any que ve tindré amics, amant
amb tot l’amor del viure solemnial.
Publicat dins de Poemes de Revetlla
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 