Daily Archives: 11 Juny 2019

La trobada, d’Anne Enright

Anne enrigth

     Anne Enright va néixer a Dublín l’any 1962. Ha publicat llibres d’assaig, diversos volums de contes i 4 novel·les. Amb l’última, La trobada, va guanyar el Premi Man Booker el 2007, que immediatament es va traduir a més de 30 llengües. Els seus contes han estat publicats a moltes revistes i diaris tant d’Irlanda com d’Anglaterra.

     Amb La trobada penetrem de ple dins el territori d’Irlanda, al seu clima, al seu tipus de relacions i, sobretot, al seu context social i cultural.

      L’argument gira al voltant de la mort del Liam, un dels fills del clan Hogarty, en un inici de 12 germans dels quals ara en queden 9. I aquest serà el nucli del llibre, que empenyerà la protagonista a descobrir qui és cada un de veritat per arribar a comprendre què ha portat a la mort en Liam.

     Es traca d’una novel·la potentíssima, que té el lector constantment abduït pel pes de la complexitat de les relacions d’una família, per l’ambivalència dels sentiments, pels seus personatges sempre veraços i absolutament convincents. En aquest sentit, té moments de gran ressonància emotiva, i per la seva ambivalència en molts aspectes és un llibre profà, i en molts altres és molt elevat.

    Anne Enright a la seva obra La trobada ens situa també davant la immensa fragilitat de la vida,  l’esforç que suposa aprendre a assimilar les malvestats, acceptar la mort, retornar a l’equilibri, i mostra molt clarament la desprotecció de tots nosaltres tant davant la mort com davant la vida, així com  la solitud i la inestabilitat de les relacions humanes. Però alhora ens mostra també la renaixença constant.

https://www.cugat.cat/diari/sons/143982/_la-trobada_-d_-anne-enright-al-_llibres-imprescindibles_

El tigre de Bengala

Tigre_de_bengala_wiki

El pelatge és de foc
irisat pel sol astre,
negre damunt de ros
al punyent de la tarda.

Els ulls són verd lluent
més vius que la maragda,
ungla i músculs potents,
coixinets a les plantes.

Es mou cadenciós
enmig de la sabana,
travessa terra i rius
per nodrir la fillada.

Els petits són peluix,
enjogassats, salvatges,
i els grossos són potents
amos d’un vell nirvana.

És amic del lleó,
rei d’un remot llinatge,
i té somnis antics
de clavar grans urpades.

La sang vermella el tempta
i amb la llengua la raspa,
es mou amb gràcia fina,
corre com una bala.

No t’hi acostis pas gaire,
sigues-li ben poruc:
el tigre de Bengala
menja nens d’un en un.

Fa un gran badall i ensenya
tota la dentadura,
compacte, atapeïda,
l’arma més oportuna.

En la nit de llunassa
els grans fars dels seus ulls
sotgen ramats i estrelles
desant el sol diürn.