Oratge

Posted on 9 Març 2019 | Deixa un comentari

dona mar esquena noia

Llençada enmig la marea
he de confiar en el mar,
en la seva benvolença,
en el meu saber surar.

No hi ha fites a cap vora,
jo simplement em sostinc,
si no canvia l’oratge
resta enfonsar-me cap dins.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.