Em pren
l’energia de vida
que arranja
tots els meus grans destrets,
en l’aire
afuat del migdia
soc sobre
la passera del temps.
Vaig cap
als meus objectius clars,
tinc somnis
de trobar l’alegria
l’amor,
paraula ha temps no dita,
s’esmuny
dins la incredulitat.
Ara és
cercar en aquesta terra
dolls nous
de sensibilitat
on pugui
construir-me i comprendre
abans
de finir i caducar.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
Algunes persones tenen
la meva joia desada,
els tres éssers que he estimat
més enllà de la meva ànima.
Han rebut tot el poder,
sense poder imaginar-s’ho,
de comandar el meu destí,
fendir-lo o dimensionar-lo.
I tan ferma que soc jo,
tan fortament ancorada.
Tots viuen dintre de mi
i per això soc immensa,
tots poden moure els meus fils,
l’equilibri és cosa interna.
Publicat dins de ., Poemes per a la mare, Poemes per a M., Poemes per al meu fill, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 