Res

dona noia seriosa boca

La boca no somriu,
resta només estàtica,
el cos lànguid i trist
resta immòbil i amb llàgrimes.

Ni aquest dia gloriós
de llum de sud filtrada
pot fer-me creure en res
ni tibar l’esperança.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.