La música irradia els seus sons al local
davant el Born mateix un desembre de sol.
Allà la meva vida sens paraules majors
hi vibra al mateix ritme, hi passa el seu migdia.
Els altres estadants, el repicar d’ampolles,
la finor de les noies que ara passen servint,
tot gravita al voltant d’energia sonora,
els suaus cercles concèntrics van fent el temps fluir.
Com una pedra a un llac impulsa una aurèola
que envolta el punt neuràlgic, que crea un univers.
Publicat dins de Poemes i balls, Poemes solars
Llums de Nadal
per tot arreu ja lluen
com antics somnis,
tots inaconseguibles,
tant d’encanteri
quan érem criatures
i crèduls crèiem
totes les fantasies
tant com l’amor
absolut de la mare,
com els vells contes
vivents sempre en nosaltres,
com l’espectacle
del dia i l’alegria
de descobertes,
meravella infinita.
Avui els llums
de Nadal són tan fràgils,
just regalimen
tristor a les voravies
igual que els somnis
d’infant, irrealitzables
tal com crisàlides
que mai no es desclouran.
Publicat dins de Poemes de Nadal, Poemes ombrívols
Passen trens
a l’hora de crepuscle,
el jorn tomba
cap a l’ocultació,
el cel, l’aire,
la ciutat que murmura,
es repleguen
acceptant la foscor.
Dins la seva
esfera de misteri
hi graviten
les espurnes del temps,
cada nit
que empeny una alba tendra
duu el miracle
d’obrir els ulls a un jorn més.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del temps, Poemes solars
Raphael Kirchner
Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.
L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.
I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars
Plou
en el temps sempre obert
d’horitzons
i troballes contínues.
Plou
i s’escampa serè
l’íntim cel
carregat de boirines.
Plou
i al lleu terra sospès
cercles hi ha
de calius i somriures.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la pluja, Poemes solars
Irina Garmashova
La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit, Poemes per a nens
Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes del temps, Poemes solars
La boca no somriu,
resta només estàtica,
el cos lànguid i trist
resta immòbil i amb llàgrimes.
Ni aquest dia gloriós
de llum de sud filtrada
pot fer-me creure en res
ni tibar l’esperança.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 