Monthly Archives: Juliol 2018

Pluja

Posted on 9 Juliol 2018 | Deixa un comentari

noia pluja dona paraigua

Emérico Imre Toth

Plou fora de mi,
com sempre hi passa tot,
el dia és de mullena
i les cases s’embruten

i hi ha un desassossec
que duu fins a l’oblit
del món i d’un mateix
fins que el sol no es restauri.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la solitud

Escalfor

Posted on 9 Juliol 2018 | Deixa un comentari

meravella rajos de sol 000000SunbeamsandGoldenrodsEdwinWarnerPar

El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.

El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol

Dreçada

Posted on 9 Juliol 2018 | Deixa un comentari

Fresc de Pompeia

El sol regna tot ple de beatitud,
fa florir la terra humitejada,
torna el bosc d’un clarobscur profund,
els volums esclaten com miracles.

No només pinta els ardents colors,
aquest sol dona forma i fondària,
jo enmig m’hi trobo amb contorns purs,
del tot dona i carnalment dreçada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

Lliure

Posted on 9 Juliol 2018 | Deixa un comentari

Furtivament
i sense cap empara
cerco aixecar
la vora de conteses.
En solitud,
bastint castells a l’aire,
m’hi vaig fent lloc
mig dubtosa mig ferma.
Després no sé
on desar-me la vida
tan quotidiana,
voltada per tristeses,
però així moc
tot el sentit que em dreça,
de terra a cel,
alçada i molt més lliure.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes ombrívols

Desert

Posted on 7 Juliol 2018 | Deixa un comentari

En un desert de presències
visc en plena solitud,

una sensació d’abisme
on ferma em retinc de caure.

I aquest no saber sortir-me’n,
i l’astorament que em glaça.

Prenc direccions no enraonades,
en un extrem planto fites,

cerco trencar eixos que aguanten
l’horror velat que em limita.

Sorgit d’un fondo dins meu,
voltant-me sempre em gravita.

M’esclafa la solitud,
perdo el sentit i l’origen.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

1 de gener

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

bones festes tristes 000

El silenci de l’1 de gener,
un tel de boira que s’enganxa,
els llums de Nadal penjant tristament
vella solitud desfilant-se.
La lluna blanca al cel indiferent,
un fred rasant que glaça,
i la rosa d’Any Nou de desitjos i precs
que neix tota esguerrada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Cap d'Any, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Carnatge

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

nit impenetrable fosca

Xiscla la nit
a dintre de les temples,
la mort penetra
sense detura, endins,
arriba al moll
de l’os fent via lenta,
estupefacte
pel carnatge que ha vist.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Plor

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

dona noia trista desesperada 357834906

Puc plorar
l’eternitat del temps,
sense pausa
entre la nit i el dia,
constant llenç
de viatge al no-res,
els ulls cecs,
la vida per ferida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Nit escorxada

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

carrer de nit desolat 000

Solitud, nit
devastadora al límit,
malson roent
que fa rodolar el seny,
nit de dolor
ferida i estremida,
l’embogiment
no té recer ni fre.
Nit d’esguard moll,
llàgrimes escorrent-se,
combustió
que crema les entranyes,
clivella els ossos
secciona el cervell tendre,
nit escorxada,
amb mi en canal oberta.