Mar salada

Posted on 10 Juliol 2018 | Deixa un comentari

dona noia ocell musa

Edward John Poynter

Venen a plorar pel temps de sucre
les muses que van perdre la gràcia,
també al voral dels anys resten retudes
les nimfes de les fonts, ja seques d’aigua.
Estrenyen a la mà dies abruptes,
humitejats pel plany, vessant de llàgrimes,
i recorden, damunt la terra obscura,
com era mel la mar avui salada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes a la musa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes per a dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.