Volàtil

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

noia pensarosa dona 23456

Quan feia l’amor
era aquesta dona volàtil
amb qui l’aire s’enriolava
i s’entortolligava
turmells amunt.
Amunt,
amunt de les cames
fins al brollador profund.
Ara,
ni salabror ni espasme
només estrets passos muts.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols, Poemes per a dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.