Tempesta

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

dona plaça paraigua pluja

Sola, travesso la plaça.

La pluja cau a pes

en el desert de marbre,

voregen entelats

cortinatges de branques,

el paraigua sosté

l’enteixinat dels astres,

la intempèrie de fred

degota a les entranyes.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.