Sóc la dona que passa
pels carrers, circumspecta,
i no atrau cap mirada.
Sóc la dona que seu
a la taula del marge
d’un bar de cantonada.
La dona que llegeix
diaris sense ganes,
la que encreua paraules.
La que va cap a casa
quan la festa comença
i no hi és convidada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 