Ferralla

El món ha desistit
amb mi de l’esperança.
Allò que jo voldria
ho relega a ferralla,
a no ser mai nascut,
a una buidor trencada
on s’escola la lluna,
la fragància d’un astre,
i el teu cos de mans brunes,
de glops ebris, brancatges,
ple del poder de pluges
on brosten les tanyades.