Em vesteixo amb flors d’estiu
i estenc la cabellera rossa,
el sol ve a passejar amb mi,
l’aire fa remor de ploma.
El vestit, sota les flors,
tapa la ferida obliqua,
el pit foradat de poc,
el càncer, tumor i estigma.
El meu cabell esponjós
a cap indret presagia
el puny batent de dolor
al lloc del cor, sense vida.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 