Em conec

Em conec.
Aquesta és la taula,
amb el got del tallat
un cendrer buit
el diari obert.

Em conec.
El sol entra a raig per la finestra
i l’aire mou les fulles tènuement.
Sonen a l’ambient converses plenes.
A una taula del fons
una noia sola
llegeix un llibre de poemes.

Em conec.
M’assec amb la ploma a la mà
la llibreta de cop oberta
la mirada circular i cap als dalts
l’esperit alerta.

Em conec.
Un home passa suau com un ocell.
Em deixa un hàlit de bellesa
un desig dens i punyent
el sabor de quan la vida és plena.

Em conec.
Formo part d’un paisatge.
Raso la superfície.
Ningú no s’acosta per coneixe’m.
Res fa transformar la meva vida.