Abisme

Acomodats a l’abisme,
sobre un fràgil suport
que de la mort separa,
de tant temptar en el buit
fem via endavant
com si no es pogués caure.
Però vindrà un vent de l’est,
una pluja sobtada,
o s’afeblirà un cor,
o un raig de sol potent
ferirà la mirada,
i algú relliscarà
amb terror, aferrant-se,
damunt l’abisme inert
que xucla, impertorbable.