El silenci de l’1 de gener,
un tel de boira que s’enganxa,
els llums de Nadal penjant tristament
vella solitud desfilant-se.
La lluna blanca al cel indiferent,
un fred rasant que glaça,
i la rosa d’Any Nou de desitjos i precs
que neix tota esguerrada.
Publicat dins de Poemes de Cap d'Any, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Xiscla la nit
a dintre de les temples,
la mort penetra
sense detura, endins,
arriba al moll
de l’os fent via lenta,
estupefacte
pel carnatge que ha vist.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Puc plorar
l’eternitat del temps,
sense pausa
entre la nit i el dia,
constant llenç
de viatge al no-res,
els ulls cecs,
la vida per ferida.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Solitud, nit
devastadora al límit,
malson roent
que fa rodolar el seny,
nit de dolor
ferida i estremida,
l’embogiment
no té recer ni fre.
Nit d’esguard moll,
llàgrimes escorrent-se,
combustió
que crema les entranyes,
clivella els ossos
secciona el cervell tendre,
nit escorxada,
amb mi en canal oberta.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la nit, Poemes ombrívols
Sóc la dona que passa
pels carrers, circumspecta,
i no atrau cap mirada.
Sóc la dona que seu
a la taula del marge
d’un bar de cantonada.
La dona que llegeix
diaris sense ganes,
la que encreua paraules.
La que va cap a casa
quan la festa comença
i no hi és convidada.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
Faig puntades de lletres, paraules embastades,
cuso vores, vivències d’una època a la baixa.
El color del meu fil és uniforme i cansa,
i es va segant a estones, i deixa males traces.
Vindrà un temps on jo brodi alexandrins i iambes,
on fistonegi hores d’harmonies intactes,
i el teixit que recami tindrà calats i randes,
ormejos de llum viva, i esdevindré puntaire.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Quan feia l’amor
era aquesta dona volàtil
amb qui l’aire s’enriolava
i s’entortolligava
turmells amunt.
Amunt,
amunt de les cames
fins al brollador profund.
Ara,
ni salabror ni espasme
només estrets passos muts.
Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Em vesteixo amb flors d’estiu
i estenc la cabellera rossa,
el sol ve a passejar amb mi,
l’aire fa remor de ploma.
El vestit, sota les flors,
tapa la ferida obliqua,
el pit foradat de poc,
el càncer, tumor i estigma.
El meu cabell esponjós
a cap indret presagia
el puny batent de dolor
al lloc del cor, sense vida.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Rosa, i que l’amor s’hi posi,
és el meu vestit d’estiu,
rosa la faldilla airosa,
rosa els plecs fins del frunzit
i les randes que amanyaguen
la rodonesa dels pits
on en un hi ha la ferida
fonda de la cicatriu,
el mal que segà de sobte
l’íntim rosa de l’estiu.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Edvard Munch
El crit és infinit,
el magma s’ha fet pedra,
cap a la mort va el temps
i el riu ja no té llera.
Damunt del firmament
només cau la tenebra.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 