
Es desvetlla de cop, la nit,
el cor espaordit i cec
aletejant desbocat
damunt el fragós abisme.
I ja de ple en la vigília
prova donar nom de nou
a les fràgils coses minses
en què intenta sostenir-se.

Es desvetlla de cop, la nit,
el cor espaordit i cec
aletejant desbocat
damunt el fragós abisme.
I ja de ple en la vigília
prova donar nom de nou
a les fràgils coses minses
en què intenta sostenir-se.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la nit, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Llambrega la teva morenor
i fondo respira el ressò de l’aire.
Tòrrida nit
el teu sol fulgurant.
L’ull del temps,
tan atent,
et guaita absort
i embadalit es tanca.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars