Dolor

Posted on 1 Juliol 2018 | Deixa un comentari

dona noia pintura fosca

Margarita Georgiadis

Aquest és el meu dolor
en un poltre de tortura,
m’estreba enrere la vida,
m’esqueixa l’ànima obscura.
I tots els passos que faig
són per deixar-lo enrere
però esclata amb ferocitat,
la sutura es desintegra.

.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.