Monthly Archives: Juny 2018

Dona a l’espill

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona noia a l'espill
Christoffer-Wilhelm Eckersberg
Miro a l’espill
vida que ja ha passat,
història buida,
fondalada d’un temps
que bufa inert
movent la solitud,
com un penjat
oscil·lant en el vent.
Miro a l’espill
tot el desistiment,
la filagarsa
de temps anorreat,
vacuïtat
de l’espai impotent
caient empès
pel llast acumulat.
Miro a l’espill
l’ésser estrany que sóc,
l’isolament
-malaltia que em venç-,
i interrogo
el temps gasiu i advers,
on faig esforços
per trobar-hi esperança.
 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols

Solitud

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona de negre d'esquena
S’assola en mi amargor
igual que els anys,
la meva maduresa
es fa d’enyor,
per carrers repetits
vaig caminant,
només el sol potent
m’infon valor.
La rosa del matí
ja s’ha tancat
i l’horitzó proper
s’estreny sens treva,
només el dia clar
em fa costat,
només la solitud
és tota meva.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Udol

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
vaixell mississipí udol de sirena

Gary Lucy

Amb udol de sirena
d’un vaixell de vapor
així sonen els anys
que, lents, han dit adéu,
i se’ls emporta el mar
a un destí boirós,
allà on, irremissible,
els espera el naufragi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Mare estiu

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

magdalena mare mama

Són els nostres estius irradiats a tot l’ample
amb figura de temps, i tu i jo al centre, mare,
dels seus rajos lluents. Tots els estius complets
eren entre nosaltres, i els animals, els arbres,
el camp, el que era viu, la lluna enamorada.
Tu espurnaves l’estiu, el sol potent i càlid
per prendre-hi l’energia que havia de bastir-me,
l’impuls per redreçar-me. Com el mateix estiu,
tot en tu era excel·lent, directe, incombustible,
el teu amor punyent, l’amor més imbatible.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes per a la mare

Mare

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

mare magdalena 1234

Els dies polits
del teu bell costat,
quan passava l’aire
que rentava el món,
i el teu ésser càlid
del més gran amor
tenia una nena
feliç que era jo.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a la mare

Nacre pur

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

nacre436576780

Encalmo el mirar negre dels teus ulls
que porten el vellut als tous morenos dels teus dits,
i tinc consciència del teu cos d’embruix,
dels plecs que s’hi esdevenen, del teu cabell de nit.
Barcelona s’enlaira entre colors i llum,
i de la teva flaire s’aroma el trencadís,
i els balcons just s’aturen atrets pel teu influx,
i el carrer per on passes el recorre un neguit.
Tu escampes la gràcia del teu encant tot bru
atraient les estrelles al teu esdevenir,
i per allà on camines prodigues els conjurs
que com el nacre pur viuen per resplendir.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes

Pèrdua

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

g b nerly 1888 pintura nit pluja

G. B. Nerly 

Els nostres petons
van quedar tancats
en la volta de la nit, doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te.
Olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se.
Així els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols, Poemes per als homes

Enlairant-nos

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

dit a llavi

La teva ardorosa cabellera
en mi s’escampava,
sacsejant-se.
Vam temptejar el pany
amb clau molt fina,
la porta del cancell
s’obria,
enlluernant-nos.
Vaig tocar
la bellesa primera
les ales del matí,
el nocturn pòsit,
i enlairant-nos enllà
en llençols tendres
em va tornar el valor
i el goig
i el somni.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de l'esperança, Poemes per als homes

Pell colrada

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

El temps porta espurnes d’or
a la teva pell colrada,
quan passes lleuger i suau
caminant cap a la platja. 

Carn molsuda, llavi ple,
pit per nodrir nits en vetlla,
malucs que no tenen fre,
ulls que lluen com lluerna.

I topants agosarats
sota la bermuda encesa
que tothora fa fimbrar
la llum que lluu i enlluerna.

T’espera entera la mar,
la seva mullena fresca,
i ma vida amb el neguit
sempre de tornar-te a veure.

Home que atures l’alè
i fas petges a l’arena,
que no esborra cap embat
de la mar que et sent i serva.

Sospeses la immensitat
que prest ve a omplir-te d’estrelles,
i s’agenolla al teu pas
la dolçor de l’hora quieta.

Radiant formosor que escampes
i arriba amb la melangia
per l’art del teu cos daurat
que és escultura infinita.

Pel teu cos i viure lleu,
que desvetlla l’alegria,
i somou tot el desig
de la dona que en mi vibra.

De la dona que amb tu neix,
com el cel, el mar i el dia,
i que saps que ets llunyà, igual
que la quimera que em guia.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars

Soc una tal dona

Posted on 11 Juny 2018 | 1 comentari

dona noia flor.petita

Soc una tal dona

que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,

i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.

1 comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes del temps, Poemes per als homes