Fragilitat efímera

Frantisek Kupka

En la foscor de la nit,
sota les fredes estrelles
llunyanes al firmament,
els déus resten impassibles
davant el penar dels homes.
Del no-res cap al no-res,
jutjat per grans déus hieràtics,
gegants dreçats en l’abisme,
l’home mena un passadís
voltat per estàtues rígides.
Deixada a la seva sort,
immersa en el seu conflicte,
la humanitat roman sola,
igual que els vells déus de pedra
que ella mateixa ha creat.
I només passa que un home
és fragilitat efímera
que es debat sol en l’angoixa
enfront l’eterna energia
de la pedra i de la llum.