Solitud

S’assola en mi amargor

igual que els anys,

la meva maduresa

es fa d’enyor,

per carrers repetits

vaig caminant,

només el sol potent

m’infon valor.

La rosa del matí

ja s’ha tancat

i l’horitzó proper

s’estreny sens treva,

només el dia clar

em fa costat,

només la solitud

és tota meva.