Silenci

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari

A tot arreu, silenci,
sideral
com un xiscle en sordina,
polsegós
com milions d’anys d’un astre,
i entremig,
aliè a tot el que és vida,
el meu plany,
més silenciós encara.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.