Plor

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona plorant blanc i negre


Tèrbolament, plorava,
agafada al portal de l’estació.
Amb ràfegues de desesperança
el tren passava,
deixant-la sola a l’andana,
endinsada en la foscor.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.